INICI DEL PRACTICUM II

1a entrada octubre 2014

Bones de nou! Ja estem en el primer semestre del curs 2014-2015, i per mi és l'últim semestre a la UOC per obtenir definitivament el títol de Llicenciada en Psicopedagogia.

He decidit continuar el Practicum II al mateix lloc que el Practicum I, a ONA-CDIAP Alt Camp-Conca de Barberà, des de finals de setembre que ja he iniciat les hores de pràctiques. 

Penso que aquesta continuïtat em donarà un aprofundiment més real en la pràctica psicopedagogica en Atenció Precoç, facilitant així un Pla de Treball que haurà evolucionat i madurat al llarg d'ambdós Practicums.

Enllaç a la web del Centre: http://onacdiap.net/

PLA DE TREBALL

L'objectiu principal del Pla d’Intervenció, que faig, se centra en elaborar i aplicar materials que facilitin el treball i la comunicació amb nens i nenes que presenten TEA (Trastorn de l'Espectre Autista) i assisteixen a ONA- CDIAP Alt Camp i Conca de Barberà, i per tant millorar, facilitar i augmentar els sistemes de treball actuals tant al Centre com amb els nens.

Per tant el principals objectiu serà crear materials necessaris per treballar i intervenir amb nens i nenes amb TEA, dins el context concret d’ONA-CDIAP Alt Camp- Conca de Barberà.

El resultat final serà un recull de fotografies, pictogrames i materials que facilitin la comunicació i el treball de la psicopedagoga i en general de tots/es les professionals del Centre. D’aquesta manera es podrà fer una activitat amb més agilitat i efectivitat i això suposarà un major benefici pels nens i nenes que s’hi atenen.

RAONS DE LA TRIA

Fruit del que he anat observant durant el Pràcticum I he detectat una mancança important a ONA-CDIAP Alt Camp-Conca de Barberà, que és el fet de la falta de temps per crear materials i adaptar-los a cada cas, això suposa un handicap important, ja que el volum de demanda és molt gran actualment.

Considero que si disposessin d’un recull de tots els materials de manera molt més ordenada, amb tots els signes, pictogrames i fotografies, eines TIC necessaris el treball amb nens amb TEA seria més fàcil pels professionals que hi treballen i també per la qualitat del servei en general.

Dient això, no estic afirmant que no hi ha material; aquest hi és, és adient a l’edat dels nens amb que es treballa i està adaptat per treballar les Habilitats Prèvies (Memòria; Atenció; Percepció i Llenguatge), existeix i s’utilitza per fer PEC’s, joc adaptat i simbòlic, jocs de causa-efecte, TEACCHS etc. Però no hi ha un recull de tots els materials, alguns no estan adaptats a les TIC, o no estan en fotografia i/o pictograma perquè els puguin identificar; o la mida dels pictogrames i fotografies no és única; els jocs, puzzles i contes, no tots estan reforçats amb SAAC (Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació), etc.

A mesura que he participat de les sessions he observat que sovint que és molt complicat trobar un espai per poder fer  materials específics per cada nen/a i cobrir les seves necessitats particulars.

Tenint en compte que els nens amb TEA requereixen d’un treball més específic per evolucionar en les seves interaccions socials i comunicatives, m'he plantejat enfocat la intervenció en aquest sentit. Primerament observant quines necessitats particulars es manifesten i seguidament crear els reforços/materials necessaris per avançar en la intervenció i per tant millorar-la. Aquest tipus d'intervenció, naturalment, també suposa una millora general en la intervenció per la resta de professionals i nens i nenes que assisteixen al Centre.

Per tant, estem parlant d’un projecte que pot tenir continuïtat immediata, ja que el treball amb nens amb TEA i en general amb nens que requereixen de suport amb SAAC, en atenció precoç es dóna sovint. Tots aquells materials que es facin durant el projecte estaran a la disposició del Centre per a la seva utilització, ja sigui amb els nens en particular amb els que intervindrem durant el Practicum II, com per altres que arribin al Centre i/o que requereixen del mateix suport

FASES DEL PROJECTE

2a entrada octubre 2014

FASE 1 Detecció de necessitates i Enfocament del Projecte

Temporalització: Practicum I : De febrer de 2014 fins juny de 2014 (75h presencials)

Objectius: Conèixer les principals necessitats del Centre i en especial dels nens i nenes amb qui intervé la Psicopedagoga.

Destinataris/àries:  Directament la Psicopedagoga i els nens/es que atén a les sessions. Indirectament els altres professionals i nens/es del Centre.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Observació del funcionament del Centre en general i en particular  de les sessions amb nens/es amb TEA i/o Problemes d’Aprenentatge

2. Definició compartida de l’àmbit en el qual s’intervindrà i dels objectius generals i específics i els continguts de la proposta d’assessorament.

3. Disseny i temporització del projecte.

4. Reflexió consensuada i escrita de la base teòrica de la intervenció assessora  pel que fa al projecte.

5. Recerca documental i bibliogràfica.

INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- Entrevista amb la tutora del pràcticum i psicopedagoga (1 hora). 
- Anàlisi documental dels projectes i dels plans del centre, legislació que ens afecta, documents de treball interns i bibliografia (4 hore)

- Participació en les sessions (64 hores)   

- Elaboració d’un disseny de treball (3 hores)

- Reunió: comunicació, contrast i revisió del projecte (2 hores).

- Recollida de materials i incorporació dels diferents elements consensuats al projecte (1 hora).

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Registre i anotacions de les principals necessitats

2. Notes de l’anàlisi documental.

3. Reunió amb la psicopedagoga i entrevista

4. Elaboració del esquema del projecte o pla de treball

FASE 2  Elaboració i adaptació dels materials

Temporalització: Practicum II: de setembre de 2014 a Octubre de 2014 (40 hores presencials)

Objectius: 

- Conèixer què s’ha fet, s’està fent, com i quan i per què en relació a la intervenció assessora del CDIAP i els nens amb TEA que fan sessions amb la psicopedagoga proposat i en referència a: Destinataris; Objectius; Continguts; Metodologia; Activitats; Avaluació.

- Crear materials per treballar la comunicació i relació amb nens que presnetenTEA i millorar la pràctica psicopedagògica.

Destinataris/àries:  La Psicopedagoga i els nens/es amb TEA que atén a les sessions.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1, Planificació del projecte per treballar amb els nens que presneten TEA a través de diversos materials per treballar SAAC.

2. Observació i recollida d’informació d’altres intervencions o actuacions bàsiques que s’estan fent.

3. Plantejament de les eines de coordinació, definició de les necessitats i fer propostes de millora.

 INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

- Entrevista amb la tutora del practicum i psicopedagoga. (1h)

- Cerca de material (5h)

- Anàlisi del treball amb els nens/es, contrast de documentació i adequació a cada cas, al calendari  i al context actuals.(1h)

- Elaboració del projecte (3 hores)

- Reunió: comunicació, contrast i revisió de la projecte amb la tutora del practicum (1h)

-  Participació en les sessions (15h)

- Recollida d’informació i preparació de l’avaluació inicial  (1h)

- Inventariar d’activitats específiques, recursos i metodologia emprada (2h)

- Creació dels materials (10h)

- Reunió de treball per valorar els materials (1h)

   

 INDICADORS D’AVALUACIÓ

1. Planificació del projecte

2. Diari de pràctiques.

3. Registre d’observació de cada sessió.

4. Registre d’observació de les reunions i entrevista.

FASE 3   Intervenció o actuació: aplicació dels materials a les sessions de psicopedagogia

Temporalització: Practicum II: de novembre de 2014 a desembre de 2014 ( 35 hores presencials)

Objectius: Aplicar els materials que s’han elaborat per millorar la pràctica psicopedagògica i el treball de comunicació i relació amb nens que presenten TEA

Destinataris/àries:  La Psicopedagoga i els nens/es amb TEA que atén a les sessions.

ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Aplicació a les sessions de diversos materials pensats per treballar amb SAAC i adaptats als nens/es que atenem, per tal que ajudin ha millorar la pràctica psicopedagògica i la comunicació i relació amb nens que presneten TEA .

2. Observació i recollida d’informació de les diverses sessions.

3. Reunions de coordinació i entrevista amb la Psicopedagoga per valorar la utilitat dels materials.

 INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

 - Reunió: comunicació, contrast i revisió dels materials abans de l’aplicació en cada sessió (7h)

 - Participació en les sessions i aplicació dels materials (15h)

 - Recollida d’informació i avaluació de cada sessió (7h)

 - Inventariar activitats específiques, recursos i metodologia emprada (4h)

 - Reunió de treball per valorar els resultats finals de cada sessió (2h)

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.Escala d’ítems per valorar cada sessió

2. Diari de pràctiques.

3. Materials elaborats

4. Registre de les reunions i entrevistes amb la tutora del practicum (Psicopedagoga)

5. Avaluació de línia base

FASE 4   Avaluació quantitativa i qualitativa, seguiment del procés i la seva valoració personalitzada.

Temporalització: Practicum II:  de desembre de 2014 a gener de 2015 ( 25 hores semi-presencials)

Objectius: 

- Elaborar la memòria de pràctiques.

- Elaborar un dossier/annex amb tot el material utilitzat per al projecte

- Avaluar quina utilitat té actualment i pot tenir en un futur immediat el projecte          

 ACTIVITATS I CONTINGUTS

1. Elaboració de la memoria a partir de tot el procés, tenint en compte les fonts bibliogràfiques, el matrial aplicat, les tècniques i instruments utilitzats, tant en l’elaboració, aplicació com en l’avaluació.

2. Avaluació final conjunta amb la tutora, psicopedagoga i també de manera individual.

 INSTRUMENTS I/O TÈCNIQUES

1. Anàlisi documental de les fonts bibliogràfiques, documentals i recursos web. (2h)

2. Entrevistes, reflexió i valoració amb la tutora (psicopedagoga) (3h)

3. Diari de pràctiques. (10h)

4. Memòria final de les pràctiques. (10h)

INDICADORS D’AVALUACIÓ

1.Diari de pràctiques.

2.Memòria final de les pràctiques.

3.Registre d’observació de les sessions

4.Registre documental de la informació extreta de les pràctiques.

5.Valoració de les pràctiques per part de la tutora (psicopedagoga)

6.Validació i avaluació per part del tutor extern

TEORIES QUE AJUDEN A ENTENDRE EL TRASTORN AUTISTA

3a entrada octubre 2014

En un primer moment, es té en compte l’enfocament interactiu i contextual del procés de valoració proposat per Ángel Rivière (2001). S’ha de considerar que en l’actualitat, s’ha produït un canvi respecte a l’enfocament general de l’autisme, en considerar-lo,des d’una perspectiva evolutiva, com un trastorn del desenvolupament. És a dir, si l’autisme implica una desviació qualitativa important del desenvolupament normal, hem d’entendre aquest desenvolupament normal per tal de comprendre l’espectre autista. D’altra banda, s’ha de considerar que les dimensions incloses en les definicions diagnòstiques més utilitzades, el DSM-V de l’Associació Americana de Psiquiatria i el CIE-10 de la Organització Mundial de la Salut no s’han d’utilitzar com a fonaments rígids del diagnòstic clínic, ja que aquest s’ha de basar també en l’observació rigorosa de les conductes de l’alumne i en una interpretació acurada de la seva significació (Rvière, 2010): cada nen amb trastorns de l’espectre autista té un perfil concret d’habilitats funcionals del desenvolupament, de relacions familiars, que el fa únic.

En general, els nens amb TEA comparteixen molts dels símptomes de disfunció social i comunicativa. No hi ha una única intervenció que funcioni bé per a tots els nens i nenes. La majoria de professionals utilitzen un conjunt de mètodes que inclouen la modificació de la conducta, l’educació estructurada, la mediació d’algun tipus, etc. En conjunt totes aquestes tècniques van encaminades a minimitzar l’impacte dels comportaments negatius que interferixen en l’aprenentatge del/la nen/a, alhora que procuren estimular les conductes més normalitzades.

Cal dir que el tractament o la intervenció amb TEA s’ha de fer en funció dels símptomes i característiques de cada nen/a i no en funció del diagnòstic en si mateix. Si aconseguim entendre el peculiar funcionament del/la nen/a aconseguirem intervenir amb més èxit.

Molts d’aquests/es nens i nenes, a falta del canal comunicatiu eficaç, solen expressar les seves demandes de forma desadaptada (mutisme, senyalar, plors, rebequeries, crits, desobediència, conductes asocials, etc).

EVOLUCIÓ HISTÒRICA DEL CONCEPTE D’AUTISME: DIMENSIONS I NIVELLS DE L’ESPECTRE AUTISTA

4a entrada octubre 2014

El terme autisme va ser utilitzat per primera vegada el 1911 per un psiquiatra suís, Bleuler, per descriure pacients amb esquizofrènia que havien perdut el contacte amb la realitat. El 1943, el doctor Leo Kanner va descriure el cas d’onze nens i nenes, utilitzant el terme autisme per referir-se a ells. Per a Kanner, el tret fonamental que defineix la síndrome de l’autisme és la incapacitat per relacionar-se i establir relacions amb les persones. El 1944, el metge vienès Hans Asperger dóna a conèixer en un article titulat “La psicopatia autista de la infantesa” les observacions dels casos de diferents nens amb “psicopatia autista”, el trastorn principal dels quals era la limitació de les seves relacions socials. S’ha de destacar que l’article d’Asperger no va ser publicat a l’anglès fins a l’any 1991, per la qual cosa no va ser gaire conegut, excepte en cercles restringits de parla alemanya.

El professor Àngel Rivière (2001), a partir de la utilització del terme autisme per part de Kanner el 1943, estableix tres etapes en l’evolució de les teories que han estudiat l’autisme. En un primer moment, des de 1943 fins a 1963, aproximadament, predominen les explicacions de tipus psicodinàmic. Es considerava l’autisme com un trastorn emocional que es produïa per factors afectius i emocionals inadequats en la relació del nen amb les figures de criança. Les propostes terapèutiques anaven dirigides, principalment, a tractar de resoldre aquests conflictes emocionals que presentaven els infants, traient, fins i tot, el nen del seu ambient familiar.

En una segona etapa, compresa entre els anys 1963 i 1983, s’abandona la hipòtesis dels pares culpables a mesura que es troben els indicis que permeten establir relacions entre l’autisme i alteracions neurobiològiques. Comencen a predominar teories basades en la psicologia experimental, de manera concreta, el conductisme. Encara que inicialment es considerava l’autisme com una psicosi, producte d’una sèrie d’errades en l’ús de premis i càstigs en l’educació dels nens, es comença a desenvolupar a partir dels anys 70 del segle passat la idea de l’autisme com quelcom diferent a les psicosis, com un trastorn del desenvolupament normal del nen. En aquest moment ens trobem amb propostes terapèutiques cada vegada més educacionals, com el programa TEACCH, el principal promotor del tractament educatiu i integrador dels nens i nenes amb autisme.

La tercera etapa iniciada a partir del 1983 es podria anomenar cognitivista-interaccionista. En aquesta etapa destaca la publicació, el 1985, de part de la tesi doctoral de Simon Baron-Cohen en un article titulat “Tenen els nens autistes Teoria de la Ment?” En aquest article l’autor recollia les investigacions realitzades juntament amb Leslie i Frith en què van descobrir una incapacitat inespecífica dels autistes per “atribuir ment”. Cal destacar, també, que l’educació s’ha caracteritzat aquests últims anys per ser respectuós amb els recursos i capacitats de les persones autistes, centrant-se en la comunicació com a nucli essencial del desenvolupament

La definició que va establir Kanner el 1943 encara continua vigent en l’actualitat, amb les tres dimensions de trastorn: trastorn qualitatiu de la relació, alteracions de la comunicació i el llenguatge, i la manca de flexibilitat mental i comportamental. Aquestes tres dimensions s’inclouen en les definicions diagnòstiques més utilitzades, el DSM-IV R de l’Associació Americana de Psiquiatria i el CIE-10 de l’Organització Mundial de la Salut. La classificació més utilitzada, el DSM-IV-R, diferencia entre el trastorn autista (que equival a la Síndrome de Kanner) i el Trastorn d’Asperger (la Síndrome d’Asperger). A més, d’aquestes síndromes, en els Trastorns profunds del desenvolupament s’inclouen el Trastorn de Rett, el Trastorn Desintegratiu de la Infantesa i els

Trastorns Profunds del Desenvolupament (TDP).

El maig de 2013 es publica la versió en anglès del DSM-V. Això va provocar nombroses crítiques i reticències pràcticament en tots els àmbits professionals amb els quals es relaciona. Això ha portat ha fer nombrosos estudis i comparacions entre el DSM-IV-R i el DSM-5. Pel tema que ens ocupa, destacar que l’Autisme i el Síndrome d?asperger ara es troben units sota un mateix epígraf: Transtorn de l’Espectre Autista (TEA). Aquesta categoría inclou ademés el Transtorn Desintegratiu Infantil i el Transtorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD). Per tant el TEA engloba tots els TGD sota un sol diagnòstic.

Actualment, alguns autors utilitzen com a sinònim els termes Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD), mentre que d’altres, com Lorna Wing, consideren els TEA com una població més àmplia, dintre de la qual s’englobaria la població amb TGD. Segons Martos (2001), el terme TGD es va adoptar per tal de proporcionar un diagnòstic formal a individus que, tot i que tenien dèficits crítics similars als que es donen a l’autisme, no complien exactament els criteris diagnòstics de l’autisme. D’aquesta manera, els termes TEA i TGD s’usen molt sovint de forma sinònima per tal de fer referència a un ampli espectre de trastorns neuroevolutius, sobretot en el cas de nens petits. El diagnòstic es pot tornar a definir considerant els marcadors biològics o psicològics que es vagin detectant.

COMUNICACIÓ AUGMENTATIVA I ALTERNATIVA

5a entrada octubre 2014

En els Centres d’Atenció Precoç és força comú trobar nens/es derivats per les dificultats de comunicació. Entre ells trobem nens/es que per les seves dificultats motrius no poden parlar o la seva parla és poc comprensible, també nens amb transtorns mentals o retràs en el desenvolupament del llenguatge. Tots els nens/es que no poden utilitzar la parla per comunicar-se necessiten d’un sistema de comunicació alternatiu i quan abans millor (Von Tetzchner y Martinsen, 1993).

Els Sistemes Alternatius o Augmentatius de Comunicació (SAAC), són formes de comunicació que milloren, complementes o substitueixen la parla natural. S’han d’introduïr el més precoçment possible; permeten adaptar-se a les habilitats cognitives i motrius de cada persona, i inclouen el suport d’ajudes tècniques (plafons, signes, pictogrames, adaptació en ordenadors, joc adaptat, etc)

Sens dubte, la comunicació, és un dels objectius més importants a treballar amb els nens amb TEA. Aquests, processen molt millor la informació visual, espacial i concreta en detriment de la informació no visual, temporal i abstracta, que són les pròpies del llenguatge convencional, àrea en la que tenen el seu principal escull.

Hi ha diversos factors que ens indiquen la necessitat d’introduïr els SAAC en edats molt precoces:

• En la mesura que un/a nen/a pot fer demandes mitjançant un signe manual o senyalant una foto o pictograma, farà posible que les persones del seu entorn actuïn en conseqüència. Li permetrà per tant, controla el seu entorn i anar desenvolupant espontaneïtat i la iniciativa comunicativa (SChaeffer, Rápale i Kollinzas, 1994).
• L’ús de SAAC pot ajudar a desenvolupar la intencionalitat comunicativa (Soro-Camats, 2002).
• És necessari que el nen tingui un llenguatge perquè el seu desenvolupament cognitiu no es vegi limitat. No hi ha cap duote de que el llenguatge, a banda de ser una manera de comunicar-nos, és també una funció instrumental que permet el nen construir el seu coneixement i, per tant, qualsevol limitació en el desenvolupament del llenguatge, podria afectar en el desenvolupament cognitiu (Basil, 1990).
• Dotar al nen d’un sistema de comunicació pot millorar les conductes disruptives (plorar, fer rebequeries, etc). (Soro-Camats, 2002)

ARTICLES INTERESSANTS SOBRE EL TEA

1a entrada novembre 2014


TEA I ELS BENEFICIS DE L'ATENCIÓ PRECOÇ

http://www.de0a18.net/pdf/Articles%20Prota/Salut/tractar_els_trastorns_espectre_autista.pdf

http://www.ampacarrilet.org/archivos2/articulos/atenciontemprana.pdf

FACTORS GENÈTICS I TEA

http://www.webconsultas.com/salud-al-dia/autismo/el-autismo-se-relaciona-con-mas-de-100-genes-de-riesgo-14402

CASOS: MATERIALS-COMUNICACIÓ i SITUACIÓ EN EL CONTEXT

2a entrada novembre 2014

Des de fa un mes he inciat la creació de materials segons les necessitats dels nens amb TEA amb els que puc intervenir.

L'A, és un nen, té 4 anys i és un dels primers nens amb qui he intervingut a les sessions.

Des de fa unes setmanes, l'A. participa en el grup de psicomotricitat, doncs des de l'escola manifestaven moltes dificultats amb l'A. quan està en grup. Al CDIAP s'ha considerat adequat que participi en algunes sessions grupals amb el Grup de Psicomotricitat per treballar aquest aspecte, així com altres de motrius que el poden ajudar ha evolucionar.

Per tal que l'A. pugui comunicar-se i participar de manera més activa al Grup, vaig pensar de crear un plafó amb les principals activitats que es fan a l'aula de psicomotricitat i amb el Grup. Vaig utilitzar el programa Boardmarker. 

Vaig crear pictogrames més petits específics per treballar l'estructura que es segueix amb el GRUP i poder-ho treballar a les sessions individuals prèviament, ja que el fet de que entri directament a la sessió sense haver entrenat els pictogrames del plafó, penso que podria confordre l'A. Seguidament vaig fer un plafó més gran per tal que l'A. a l'aula de psicomotricitat i amb el GRUP pugui seguir l'estructura de treball i pugui comunicar-se i entendre millor. D'aquesta manera penso que és més fàcil la seva integració al grup, ja que l'espai està adaptat a les seves necessitats.

Efectivament un cop aplicat el material es fa evident la necessitat d'aquest, doncs l'A, tot i amb el material a le sprimeres sessions es mostrava força confòs. El material li facilita integrar-se en el grup i seguir l'estructura de l'activitat.

Us facilito un vídeo que explica com utilitzar el Boarmaker i també les fotografies del material creat.

CASOS: MATERIALS-CONTES AMB SPC

3a entrada novembre 2014


La J., és una nena de 4 anys. La J. ha fet grans progresso des de que va iniciar les sessions a ONA. Amb ella ens interesa molt treballar la conversa, la situació en el cotxet, les emocions, etc. Així com el raonament i la Teoria de la Ment.

Per treballar tots aquests aspectes he aprofitat els contes amb SPC de l'Edu365. Des d'ONA tenien la necessitat de poder tenir els contes imprimits i plastificats, ja que és molt més visual pels nens i són ells qui han d'explicar el que hi veuen, treballant així la comunicació amb un suport visual.

Després d'aplicar el material vaig poder valorar que era útil i eficaç per treballar amb la J. i altres nens amb TEA. Els permitia de manera més tangible comunicar-se. Les activitats també van ser útils i a la vegada atractives pels nens, permetent un treball complert sobre els contes.

En aquest cas, vam començar pel conte del GEGANT DE GUIX. Vaig adaptar el conte a làmines grans i amb pictogrames i ho vaig plastificar.

També vaig fer la cara del Gegant amb les diferents parts, cabells, nas, boca, orelles, etc, de tal manera que la J. i els nens i nenes que presenten TEA, puguin identificar les parts de la cara i enganxar-les. Així com explicar el que recorden del conte i treballar la comunicació.

Enllaç al conte: http://edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/gegant/gegant01.htm

També he fet altres contes amb SPC, com és EL TABALET i he creat algunes activitats relacionades.

Enllaç al conte: http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/tabalet/

En aquest cas us presento una activitat que consta en identificar els animals del conte en fotografia i enganxar-los com correspon. Això també serveix per treballar la memòria, la lògica i en general la comunicació, així com identificar els animals en fotografia real. També en la mateixa línea he creat unes taules amb els amics del Tabalet i l'instrument i joguina que dueien al conte, per tal que els nens exposin que recorden del conte, es comuniquin, treballin la memòria,  i identifiquin objectes en fotografia real.

CASOS: MATERIAL- PRIMERES PARAULES I ESTRUCTURA

4a entrada novembre 2014

A ONA-CDIAP a banda de l'A i la J, també he vist el cas d'altres nens amb TEA i això m'ha fet pensar en crear materials més generals i que puguin treballar la base de comunicació.

Un dels casos que m'ha soptat és el cas de tres germans amb TEA, en J de 5 anys i els bessons A i R de  3 anys. En aquest sentit he reflexionat sobre com pot influenciar el factor genètic en el TEA, he cercat informació per entendre millor aquest aspecte (mirar l'article que he publicat al blog en entrades anteriors).

Amb ells es treballa també amb els materials que em creat, però evidentment cada nen presenta nivells diversos i característiques particulars. Per exemple en J i R quasi no tenen comunicació verbal i intentem treballar molt més mitjançant imatges, contes, cançons, encanvi A en té molt més i també més habilitats i capacitat d'aprenentatge.

Per tal de treballar l'estructura i la lògica amb els nens i nenes que presenten TEA i que tenen capacitat per entendre, he creat diverses frases tenint en compte les primeres paraules i les primeres accions, ho he fet mitjançant l'AraWord. Posteriorment he fet el pictograma de cada acció i he cercat una fotografia, d'aquesta manera els nens i nenes aprenen a estructurar les frases i identificar les accions, els espais i els objectes amb la imatge real. Els és més fàcil comunicar-se amb aquest suport visual i a la vegada avancen en el nivell de comprensió i de comunicació.

Ells mateixos han d'enganxar l'acció amb el pictograma i fotografia, es dóna quatre opcions i ho han de saber identificar.

En aquest cas, quan aplicavem el material a nens que tenen capacitat d'entendre i comunicar es donava una interacció més eficaç i el marge d'error en identificar les accions i le simatges era baix. Encanvi en nens que no comprenen i no tenen quasi desenvolupada la comunicació costava moltíssim que poguessin identificar l'acció i la imatge amb el que estavem dient. Però a la vegada servia per treballar-ho.

Més endavant també us presentaré LOTOs per treballar les primeres paraules.

A la fotografia es pot veure exemples del material creat. També podeu visualitzar un video on s'explica com treballar amb l'AraWord. Aquest programa és senzill de descarregar a la xarxa.

CASOS: MATERIALS-TREBALL DE LES EMOCIONS

5a entrada novembre 2014

Com bé sabem, els efectes del TEA no són inmutable, poden canviar amb una intervenció educativa adequada, però les dificultats nuclears són presents al llarg de tota la vida de les persones que presenten TEA.

S'ha estudiat i demostrat que els efectes del trastorn varien en cada persona, però en general tenen unes manifestacions i característiques comunes:

Les recerques i estudis científics fets al respecte, i que he anat analitzant, manifesten que els nens i joves amb TEA no responen als intercanvis emocionals que es donen en les relacions socials, perquè no poden parar atenció als senyals socials que les altres persones emeten habitualment o els perceben com irrellevants.

Per altra banda, les expressions facials, els moviments i els gestos que s'observen en les persones amb TEA, són, sovint, impressisos o no demostren emocions. El to de veu pot ser poc modulat pels sentiments, amb tendència a la cantarella o la parla robòtica.

Això ens fa pensar en la necessitat de treballar, ja en atenció precoç, la identificació de les emocions bàsiques i treballar la expressió d'aquestes en el moment i context adequats.

Per fer això he imprès una colecció de contes i els he plastificat. Com a protagonista tenen el José, exposant quan està conent, trist, espantat, enfadat o sorprès. Aquests contes tenen suport visual i situen els nens en un context on té sentit cada emoció. Estan en castellà, però com treballem amb nens que encara no tenen integrada la lectura, el fet de l'idioma és irrellevant, doncs el que ens interesa és el fet que són molt visuals. També ens permeten treballar la part més bàsica de la Tª de la Ment.

En aplicar aquest material m'ha sorprès molt la reacció dels nens i nenes, doncs efectivament els costa molt entendre i expressar emocions. Em donava la sensació que ho feien per immitació i d'una manera forçada, però a la vegada crec que els serveix per aprendre ha identificar aquestes emocions. El suport visual permet la integració del que s'explica.

Us deixo una imatge del personatge José, característic pels seus grans ulls i per una imatge de tendresa. Així com us facilito la font per si pot ser del vostre interès.

http://www.aprendicesvisuales.com/cuentos/aprende/