COMUNICACIÓ AUGMENTATIVA I ALTERNATIVA

5a entrada octubre 2014

En els Centres d’Atenció Precoç és força comú trobar nens/es derivats per les dificultats de comunicació. Entre ells trobem nens/es que per les seves dificultats motrius no poden parlar o la seva parla és poc comprensible, també nens amb transtorns mentals o retràs en el desenvolupament del llenguatge. Tots els nens/es que no poden utilitzar la parla per comunicar-se necessiten d’un sistema de comunicació alternatiu i quan abans millor (Von Tetzchner y Martinsen, 1993).

Els Sistemes Alternatius o Augmentatius de Comunicació (SAAC), són formes de comunicació que milloren, complementes o substitueixen la parla natural. S’han d’introduïr el més precoçment possible; permeten adaptar-se a les habilitats cognitives i motrius de cada persona, i inclouen el suport d’ajudes tècniques (plafons, signes, pictogrames, adaptació en ordenadors, joc adaptat, etc)

Sens dubte, la comunicació, és un dels objectius més importants a treballar amb els nens amb TEA. Aquests, processen molt millor la informació visual, espacial i concreta en detriment de la informació no visual, temporal i abstracta, que són les pròpies del llenguatge convencional, àrea en la que tenen el seu principal escull.

Hi ha diversos factors que ens indiquen la necessitat d’introduïr els SAAC en edats molt precoces:

• En la mesura que un/a nen/a pot fer demandes mitjançant un signe manual o senyalant una foto o pictograma, farà posible que les persones del seu entorn actuïn en conseqüència. Li permetrà per tant, controla el seu entorn i anar desenvolupant espontaneïtat i la iniciativa comunicativa (SChaeffer, Rápale i Kollinzas, 1994).
• L’ús de SAAC pot ajudar a desenvolupar la intencionalitat comunicativa (Soro-Camats, 2002).
• És necessari que el nen tingui un llenguatge perquè el seu desenvolupament cognitiu no es vegi limitat. No hi ha cap duote de que el llenguatge, a banda de ser una manera de comunicar-nos, és també una funció instrumental que permet el nen construir el seu coneixement i, per tant, qualsevol limitació en el desenvolupament del llenguatge, podria afectar en el desenvolupament cognitiu (Basil, 1990).
• Dotar al nen d’un sistema de comunicació pot millorar les conductes disruptives (plorar, fer rebequeries, etc). (Soro-Camats, 2002)