3a entrada octubre 2014
En un primer moment, es té en compte l’enfocament interactiu i contextual del procés de valoració proposat per Ángel Rivière (2001). S’ha de considerar que en l’actualitat, s’ha produït un canvi respecte a l’enfocament general de l’autisme, en considerar-lo,des d’una perspectiva evolutiva, com un trastorn del desenvolupament. És a dir, si l’autisme implica una desviació qualitativa important del desenvolupament normal, hem d’entendre aquest desenvolupament normal per tal de comprendre l’espectre autista. D’altra banda, s’ha de considerar que les dimensions incloses en les definicions diagnòstiques més utilitzades, el DSM-V de l’Associació Americana de Psiquiatria i el CIE-10 de la Organització Mundial de la Salut no s’han d’utilitzar com a fonaments rígids del diagnòstic clínic, ja que aquest s’ha de basar també en l’observació rigorosa de les conductes de l’alumne i en una interpretació acurada de la seva significació (Rvière, 2010): cada nen amb trastorns de l’espectre autista té un perfil concret d’habilitats funcionals del desenvolupament, de relacions familiars, que el fa únic.
En un primer moment, es té en compte l’enfocament interactiu i contextual del procés de valoració proposat per Ángel Rivière (2001). S’ha de considerar que en l’actualitat, s’ha produït un canvi respecte a l’enfocament general de l’autisme, en considerar-lo,des d’una perspectiva evolutiva, com un trastorn del desenvolupament. És a dir, si l’autisme implica una desviació qualitativa important del desenvolupament normal, hem d’entendre aquest desenvolupament normal per tal de comprendre l’espectre autista. D’altra banda, s’ha de considerar que les dimensions incloses en les definicions diagnòstiques més utilitzades, el DSM-V de l’Associació Americana de Psiquiatria i el CIE-10 de la Organització Mundial de la Salut no s’han d’utilitzar com a fonaments rígids del diagnòstic clínic, ja que aquest s’ha de basar també en l’observació rigorosa de les conductes de l’alumne i en una interpretació acurada de la seva significació (Rvière, 2010): cada nen amb trastorns de l’espectre autista té un perfil concret d’habilitats funcionals del desenvolupament, de relacions familiars, que el fa únic.
En
general, els nens amb TEA comparteixen molts dels símptomes de
disfunció social i comunicativa. No hi ha una única intervenció
que funcioni bé per a tots els nens i nenes. La majoria de
professionals utilitzen un conjunt de mètodes que inclouen la
modificació de la conducta, l’educació estructurada, la mediació
d’algun tipus, etc. En conjunt totes aquestes tècniques van
encaminades a minimitzar l’impacte dels comportaments negatius que interferixen en l’aprenentatge del/la nen/a, alhora que procuren
estimular les conductes més normalitzades.
Cal
dir que el tractament o la intervenció amb TEA s’ha de fer en
funció dels símptomes i característiques de cada nen/a i no en
funció del diagnòstic en si mateix. Si aconseguim entendre el
peculiar funcionament del/la nen/a aconseguirem intervenir amb més
èxit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario