Aprenent dels infants en atenció precoç (Diari de Practicum de Psicopedagogia): octubre 2014

lunes, 13 de octubre de 2014

CASOS: MATERIALS-COMUNICACIÓ i SITUACIÓ EN EL CONTEXT

2a entrada novembre 2014

Des de fa un mes he inciat la creació de materials segons les necessitats dels nens amb TEA amb els que puc intervenir.

L'A, és un nen, té 4 anys i és un dels primers nens amb qui he intervingut a les sessions.

Des de fa unes setmanes, l'A. participa en el grup de psicomotricitat, doncs des de l'escola manifestaven moltes dificultats amb l'A. quan està en grup. Al CDIAP s'ha considerat adequat que participi en algunes sessions grupals amb el Grup de Psicomotricitat per treballar aquest aspecte, així com altres de motrius que el poden ajudar ha evolucionar.

Per tal que l'A. pugui comunicar-se i participar de manera més activa al Grup, vaig pensar de crear un plafó amb les principals activitats que es fan a l'aula de psicomotricitat i amb el Grup. Vaig utilitzar el programa Boardmarker.

Vaig crear pictogrames més petits específics per treballar l'estructura que es segueix amb el GRUP i poder-ho treballar a les sessions individuals prèviament, ja que el fet de que entri directament a la sessió sense haver entrenat els pictogrames del plafó, penso que podria confordre l'A. Seguidament vaig fer un plafó més gran per tal que l'A. a l'aula de psicomotricitat i amb el GRUP pugui seguir l'estructura de treball i pugui comunicar-se i entendre millor. D'aquesta manera penso que és més fàcil la seva integració al grup, ja que l'espai està adaptat a les seves necessitats.

Efectivament un cop aplicat el material es fa evident la necessitat d'aquest, doncs l'A, tot i amb el material a le sprimeres sessions es mostrava força confòs. El material li facilita integrar-se en el grup i seguir l'estructura de l'activitat.

Us facilito un vídeo que explica com utilitzar el Boarmaker i també les fotografies del material creat.

domingo, 12 de octubre de 2014

CASOS: MATERIALS-CONTES AMB SPC

3a entrada novembre 2014

La J., és una nena de 4 anys. La J. ha fet grans progresso des de que va iniciar les sessions a ONA. Amb ella ens interesa molt treballar la conversa, la situació en el cotxet, les emocions, etc. Així com el raonament i la Teoria de la Ment.

Per treballar tots aquests aspectes he aprofitat els contes amb SPC de l'Edu365. Des d'ONA tenien la necessitat de poder tenir els contes imprimits i plastificats, ja que és molt més visual pels nens i són ells qui han d'explicar el que hi veuen, treballant així la comunicació amb un suport visual.

Després d'aplicar el material vaig poder valorar que era útil i eficaç per treballar amb la J. i altres nens amb TEA. Els permitia de manera més tangible comunicar-se. Les activitats també van ser útils i a la vegada atractives pels nens, permetent un treball complert sobre els contes.

En aquest cas, vam començar pel conte del GEGANT DE GUIX. Vaig adaptar el conte a làmines grans i amb pictogrames i ho vaig plastificar.

També vaig fer la cara del Gegant amb les diferents parts, cabells, nas, boca, orelles, etc, de tal manera que la J. i els nens i nenes que presenten TEA, puguin identificar les parts de la cara i enganxar-les. Així com explicar el que recorden del conte i treballar la comunicació.

Enllaç al conte: http://edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/gegant/gegant01.htm

També he fet altres contes amb SPC, com és EL TABALET i he creat algunes activitats relacionades.

Enllaç al conte: http://www.edu365.cat/primaria/contes/contes_spc/tabalet/

En aquest cas us presento una activitat que consta en identificar els animals del conte en fotografia i enganxar-los com correspon. Això també serveix per treballar la memòria, la lògica i en general la comunicació, així com identificar els animals en fotografia real. També en la mateixa línea he creat unes taules amb els amics del Tabalet i l'instrument i joguina que dueien al conte, per tal que els nens exposin que recorden del conte, es comuniquin, treballin la memòria, i identifiquin objectes en fotografia real.

viernes, 10 de octubre de 2014

CASOS: MATERIAL- PRIMERES PARAULES I ESTRUCTURA

4a entrada novembre 2014

A ONA-CDIAP a banda de l'A i la J, també he vist el cas d'altres nens amb TEA i això m'ha fet pensar en crear materials més generals i que puguin treballar la base de comunicació.

Un dels casos que m'ha soptat és el cas de tres germans amb TEA, en J de 5 anys i els bessons A i R de 3 anys. En aquest sentit he reflexionat sobre com pot influenciar el factor genètic en el TEA, he cercat informació per entendre millor aquest aspecte (mirar l'article que he publicat al blog en entrades anteriors).

Amb ells es treballa també amb els materials que em creat, però evidentment cada nen presenta nivells diversos i característiques particulars. Per exemple en J i R quasi no tenen comunicació verbal i intentem treballar molt més mitjançant imatges, contes, cançons, encanvi A en té molt més i també més habilitats i capacitat d'aprenentatge.

Per tal de treballar l'estructura i la lògica amb els nens i nenes que presenten TEA i que tenen capacitat per entendre, he creat diverses frases tenint en compte les primeres paraules i les primeres accions, ho he fet mitjançant l'AraWord. Posteriorment he fet el pictograma de cada acció i he cercat una fotografia, d'aquesta manera els nens i nenes aprenen a estructurar les frases i identificar les accions, els espais i els objectes amb la imatge real. Els és més fàcil comunicar-se amb aquest suport visual i a la vegada avancen en el nivell de comprensió i de comunicació.

Ells mateixos han d'enganxar l'acció amb el pictograma i fotografia, es dóna quatre opcions i ho han de saber identificar.

En aquest cas, quan aplicavem el material a nens que tenen capacitat d'entendre i comunicar es donava una interacció més eficaç i el marge d'error en identificar les accions i le simatges era baix. Encanvi en nens que no comprenen i no tenen quasi desenvolupada la comunicació costava moltíssim que poguessin identificar l'acció i la imatge amb el que estavem dient. Però a la vegada servia per treballar-ho.

Més endavant també us presentaré LOTOs per treballar les primeres paraules.

A la fotografia es pot veure exemples del material creat. També podeu visualitzar un video on s'explica com treballar amb l'AraWord. Aquest programa és senzill de descarregar a la xarxa.

miércoles, 8 de octubre de 2014

CASOS: MATERIALS-TREBALL DE LES EMOCIONS

5a entrada novembre 2014

Com bé sabem, els efectes del TEA no són inmutable, poden canviar amb una intervenció educativa adequada, però les dificultats nuclears són presents al llarg de tota la vida de les persones que presenten TEA.

S'ha estudiat i demostrat que els efectes del trastorn varien en cada persona, però en general tenen unes manifestacions i característiques comunes:

Les recerques i estudis científics fets al respecte, i que he anat analitzant, manifesten que els nens i joves amb TEA no responen als intercanvis emocionals que es donen en les relacions socials, perquè no poden parar atenció als senyals socials que les altres persones emeten habitualment o els perceben com irrellevants.

Per altra banda, les expressions facials, els moviments i els gestos que s'observen en les persones amb TEA, són, sovint, impressisos o no demostren emocions. El to de veu pot ser poc modulat pels sentiments, amb tendència a la cantarella o la parla robòtica.

Això ens fa pensar en la necessitat de treballar, ja en atenció precoç, la identificació de les emocions bàsiques i treballar la expressió d'aquestes en el moment i context adequats.

Per fer això he imprès una colecció de contes i els he plastificat. Com a protagonista tenen el José, exposant quan està conent, trist, espantat, enfadat o sorprès. Aquests contes tenen suport visual i situen els nens en un context on té sentit cada emoció. Estan en castellà, però com treballem amb nens que encara no tenen integrada la lectura, el fet de l'idioma és irrellevant, doncs el que ens interesa és el fet que són molt visuals. També ens permeten treballar la part més bàsica de la Tª de la Ment.

En aplicar aquest material m'ha sorprès molt la reacció dels nens i nenes, doncs efectivament els costa molt entendre i expressar emocions. Em donava la sensació que ho feien per immitació i d'una manera forçada, però a la vegada crec que els serveix per aprendre ha identificar aquestes emocions. El suport visual permet la integració del que s'explica.

Us deixo una imatge del personatge José, característic pels seus grans ulls i per una imatge de tendresa. Així com us facilito la font per si pot ser del vostre interès.

http://www.aprendicesvisuales.com/cuentos/aprende/

martes, 7 de octubre de 2014

CASOS MATERIALS-LES PRIMERES PARAULES AMB LOTO

1a entrada desembre 2014

Els materials LOTO són molt visuals i ens permeten treballar amb nens i nenes que encara no han adquirit llenguatge i amb el que sí que ho han fet.

Per treballar les primeres paraules és un suport físic potent, ja que ens permet relacionar la paraula amb la imatge i treballar la comunicació amb el/la nen/a que tenim devant. Així com la identificació d'imatges.

En atenció precoç és important treballar les primeres paraules, ja que seran la base per treballar l'adquisició del llenguatge.

En l'aplicació del material he comprovat que és important deixar marge d'actuació al/la nen/a, és a dir preguntar "Què és això?", si té adquirit el llenguatge i s'ha treballat abans és provable que ens respongui, sinó cal dir-li que és i demanar que ho repeteixi i esperar que ho identifiqui per sí sol. Treballant així he pogut comprovar que els resultats són més gratificants.

Us deixo una imatge de les diverses lotos que he creat (objectes de la llar, objectes externs, roba, parts del cos, joguines, animals, persones, aliments etc). En aquest cas he posat "belcro" per tal que les puguin identificar i enganxar.

lunes, 6 de octubre de 2014

REFLEXIONS AL VOLTANT DE L'ESCOLARITAT DELS NENS AMB TEA

2a entrada desembre 2014

És evident des de fa temps, la importància de l'atenció primerenca en els infants, on "la prevenció és la base de les intervencions realitzades en el seu conjunt, ja sigui abans d'aparèixer la malaltia, quan es detecta, o un cop ja ha debutat" (Cristóbal, C, 2010).

Penso però, que el problema i/o dificultat per atendre les necessitats d'aquests nens comença quan incicies els primers cursos d'etapa escolar infantil. Doncs des de l'escola, crec, i és evident que es fa difícil atendre el funcionament mental tant divers que presenten els nens amb TEA.

Bé és cert que en l'àmbit educatiu s'han fet grans avenços i s'han posat a l'abast dels Centres eines i recursos per fer front a l'atenció de nens i nenes amb diverses discapacitats. Però, opino, i pel que he pogut anar observant al llarg de la meva carrera professional (educadora social) i durant el Practicum I i II de Psicopedagogia, on també he pogut anar a les escoles ha fer reunions, que les polítiques d'inclusió estan pensades per atendre a tots els alumnes amb NNEE per igual, amb normes molt generalitzades, sense entrar en detall al tipus de nen que tenen davant. Sovint ens trobem que es demana que l'infant es desenvolupi i evolucioni dins un món social que, com és el cas dels nens amb TEA, encara no és capaç d'introjectar ni de mentalitzar.

Dic tot això, perquè l'entrada a l'escola en etapa infantil, implica un desenvolupament prèvi a partir del qual sigui possible la capacitat d'introjectar aprenentatges i establir i desenvolupar relacions interpersonals tant amb adults com amb els iguals. Malgrat l'atenció prestada als alumnes amb NNEE, val a dir que el currículum que marca el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ja els primers cursos d'etapa infantil dóna per assolides capacitats bàsiques i indispensables. Capacitat com l'atenció conjunta, l'intersubjectivitat primària i secundària, la construcció d'un esquema corporal pròpi, i en definitiva la conciència d'un jo diferenciat i concepció de l'altre com algú dotat de ment, amb pensaments, necessitats i desitjos diferents als pròpis (Baron-Cohen, Leslie i Frith, 1985).

Jo em planteo doncs, si això no es dóna, com és el cas dels nens diagnosticats dins el ventall que abasta l'autisme, difícilment podem pensar que els món dels aprenentatges i la complexitat de les relacions socials que imperen dins el context educatiu ordinari puguin ser significatives, compreses i mentalitzades pels nens amb TEA.

Això, inevitablement, em fa pensar en la complexitat d'aquest salt de l'atenció precoç a l'atenció escolar, que ara com ara, i malauradament, penso que només és pot dónar amb garanties en l'Escola Especifica, que sovint tampoc és a l'abast de tots els nens.

domingo, 5 de octubre de 2014

REFLEXIONS FINALS-EL TREBALL AL CDIAP AMB TEA

3a entrada desembre 2014

El fet de continuar el Practicum II al mateix lloc on vaig fer el Practicum I, a ONA-CDIAP de l'Alt Camp-Conca de Barberà, ha suposat per mi un aprenentatge evolutiu i que m'ha permès aprofundir en el treball psicopedagogic des de l'atenció precoç.

Ha estat important poder centrar el treball en un trastorn especific, com és el TEA, per poder situar-me i concretar més el projecte ha desenvolupar.

Del treball al CDIAP podria destacar moltíssimes coses positives, però em centraré en aquells aspectes que penso que poden ser més rellevant i que m'han ajudat en aquest aprenentatge del que parlo.

Com a principal característica, penso, que és important el fet que es treballa des d'una vessant educativa i terapèutica des d'una línia de comprensió psicodinamica del funcionament mental dels infants amb TEA; definint un procés educatiu estretament lligat a l'objectiu terapèutic cabdal del pas del món de les sensacions desmantellades cap a un món de significats compratits dins la relació emocional amb l'altre.

Doncs si partim del fet que els nens amb TEA viuen enganxats a la seva sensorialitat, és a dir sensacions que no són pensades, no integrades i inconcients. El fet que ONA-CDIAP es treballi per afavorir el procés de conciència d'aquesta sensorialitat, de percebre aquestes sensacions, ens demostra que es partèix de la base més bàsica i coherent per treballar amb nens amb TEA. Com bé diu Corominas, 1998, quan els nens percebin aquestes sensacions, entenent que quan prenguin conciència d'aquestes, podran experimentar-les i mentalitzar-les.

Per tant, tenen en compte que la intervenció educativa i terapèutica amb els infants que s'hi atenen i que presenten TEA ha d'afavorir aquestes connexions, establint com a pas prioritari el pas de la sensació a la percepció i a la connexió amb la vivència emocional, com a base de creació d'una identitat pròpia i diferenciada.

El fet de crear material m'ha ajudat molt ha anar estructurant tota la informació relacionada al treball amb nens amb TEA, ja que he partit del fet de com comunicar-nos. Entendre el funcionament mental del nens amb TEA que he pogut atendre m'ha ajudat ha poder crear materials útils pel treball amb els mateixos i saber que és allò que pot ser més important per aconseguir comunicar-nos. Sense aquest aprenentatge prèvi i aquesta pràctica real, possiblement m'hauria estat més difícil encaixar la informació rebuda, només amb l'observació. És a dir el fet de poder fer una observació participant i crear materials que ajudin ha treballar amb aquests nens, per naturalesa m'ha portat ha un treball autodidàctic i de coordinació amb la psicopedagoga, que ha permès que entenguès millor aquest món mental dels nens amb TEA del que parlem.

Doncs penso que hauria estat un error, basar el meu projecte, sols en la observació i anàlisi de la realitat i del treball terapèutic. Considro, que fer materials i aplicar-los ha permès entrar en una pràctica més real, endinsar-me en el dia dia al CDIAP i poder formar part real del projecte educatiu i terapèutic que s'hi desenvolupa i per tant entendre'l des de dins. A la vegada aportant materials que ajudaran ha facilitar el treball a les terapeutes i ha treballar amb els nens i nenes que s'hi atenen en general.

Per acabar aquesta reflexió, només vull exposar, que una de les majors satisfaccions que he pogut experimentar durant el pràcticum a ONA-CDIAP, ha estat el fet d'ajudar als nens i nenes a apropar-se cada vegada més al món que els envolta i ha sentir quins són els seus pròpis desitjos i poder-los expressar i comunicar.

miércoles, 1 de octubre de 2014

BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

Actualització desembre 2014

BIBLIOGRAFIA ORDENADA PER ÀMBITS/TEMÀTIQUES TREBALLADES

PSICOPEDAGOGIA

- AUSUBEL, D.P. (1995). Psicología educativa. Un punto de vista cognitivo. Trillas.

- BADIA, A.; MAURI,T. (2006): Les pràctiques psicopedagògiques en contextos d’educació no formal. A: A. BADIA, T. MAURI i C. MONEREO (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal: pp 33-59.

- GARCIA SANCHEZ, J. (2002). Aplicaciones de intervención psicopedagógica. Madrid: Pirámide.

-GENERALITAT DE CATALUNYA, Departament de Benestar i Família. La atenció precoç a catalunya: serveis i qualitat.

- GINÉ, C. (2001). Intervenció psicoeducativa en els trastorns del desenvolupament. . Barcelona: UOC

- GINÉ i GINÉ, C. Transtorn de desenvolupament i necessitats educatives especials. Barcelona. Editoral UOC

- GINÉ, C. (1997). L’avaluació de les necessitats educatives especials dels alumnes: la necessària col·laboració dels mestres i dels psicopedagogs. Suports. Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat. Vol 1. Núm. 1. 1-9. Vic. Eumo.

-GINÉ, C. Repensar l'atenció primerenca. (Cap. 2) Dins de Pegenaute, F. i Ruíz, G. (dir.). (Novembre 1998). Desenvolupament Infantil i atenció precoç. 1r i 2n Semestre. Núm. 11 i 12. Barcelona: Associació Catalana d'Atenció Precoç

-GOMEZ, A. VIGUER, P. CANTERO, MJ (coord) (2003) Intervención temprana. Desarollo óptimo de 0 a 6 años. Madrid: Pirámide.

-GURALNIK, M. BENNETT, F. (1987) Eficacia de una intervención temprana en los casos de alto riesgo. Madrid: Minesterio de Asuntos Sociales.

-Memòria d'ASPANIAS 2004

-MONEREO, C. i CASTELLÓ, M. (2006): Un model per a l'anàlisi de contextos d'assessorament psicopedagògic en educació no formal. A. Badia, T. Mauri i C. Monereo (coords) La pràctica psicopedagògica en educació no formal.

- MONTON, M.J., REDÓ, M. (1996). La evaluación psicopedagógica: fases, procedimientos y utilización. En C. Monereo i Isabel Solé (coords.). El asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid. Alianza.

- SORO-CAMATS, E. (2002). Interacció en infants amb plurideficiència. Intervenció i avaluació. Tesis doctoral on-line (www.tdx.cesca.es/TDX-1121102-101618)

- TORRES, J.A. (1999). Educación y diversidad. Aljibe.

Webgrafia

http://www.tauli.cat/tauli/Cat/Lacorporacio/elscentres/HS/webs/CADI/CDIAP/InfProf/cursos_conferencies/Escola_Bressol_alteracions_comunicacio_tea.pdf

https://www.tauli.cat/tauli/cat/Lacorporacio/elscentres/HS/webs/CADI/CDIAP/InfProf/cursos_conferencies/psicopedagogia_comunic_augmentativa.pdf

http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastornssocialsintellectuals/index.html

http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastornssocialsintellectuals/index.html

http://www.quadernsdigitals.net/datos_web/hemeroteca/r_1/nr_796/a_10730/10730.html

TRASTORN DE L'ESPECTRE AUTISTA

- ARTIGAS, J. (1999). El lenguaje en los trastornos autistas, publicado en la Revista de Neurología,

número 28 (2), pàgs. 118-123.

- MARTOS, J. (2001). Autismo: un trastorno penetrante del Desarrollo en Martos, J. y Pérez, J. (comp) Autismo. Un enfoque orientado a la formación en logopedia. Ed. NAU Llibres.

- RIVIERE, A. (2001). Autismo: Orientación para la intervención educativa. Trotta.

Webgrafia