REFLEXIONS FINALS-EL TREBALL AL CDIAP AMB TEA

3a entrada desembre 2014

El fet de continuar el Practicum II al mateix lloc on vaig fer el Practicum I, a ONA-CDIAP de l'Alt Camp-Conca de Barberà, ha suposat per mi un aprenentatge evolutiu i que m'ha permès aprofundir en el treball psicopedagogic des de l'atenció precoç.

Ha estat important poder centrar el treball en un trastorn especific, com és el TEA, per poder situar-me i concretar més el projecte ha desenvolupar.

Del treball al CDIAP podria destacar moltíssimes coses positives, però em centraré en aquells aspectes que penso que poden ser més rellevant i que m'han ajudat en aquest aprenentatge del que parlo.

Com a principal característica, penso, que és important el fet que es treballa des d'una vessant educativa i terapèutica des d'una línia de comprensió psicodinamica del funcionament mental dels infants amb TEA; definint un procés educatiu estretament lligat a l'objectiu terapèutic cabdal del pas del món de les sensacions desmantellades cap a un món de significats compratits dins la relació emocional amb l'altre.

Doncs si partim del fet que els nens amb TEA viuen enganxats a la seva sensorialitat, és a dir sensacions que no són pensades, no integrades i inconcients. El fet que ONA-CDIAP es treballi per afavorir el procés de conciència d'aquesta sensorialitat, de percebre aquestes sensacions, ens demostra que es partèix de la base més bàsica i coherent per treballar amb nens amb TEA. Com bé diu Corominas, 1998, quan els nens percebin aquestes sensacions, entenent que quan prenguin conciència d'aquestes, podran experimentar-les i mentalitzar-les.

Per tant, tenen en compte que la intervenció educativa i terapèutica amb els infants que s'hi atenen i que presenten TEA ha d'afavorir aquestes connexions, establint com a pas prioritari el pas de la sensació a la percepció i a la connexió amb la vivència emocional, com a base de creació d'una identitat pròpia i diferenciada.

El fet de crear material m'ha ajudat molt ha anar estructurant tota la informació relacionada al treball amb nens amb TEA, ja que he partit del fet de com comunicar-nos. Entendre el funcionament mental del nens amb TEA que he pogut atendre m'ha ajudat ha poder crear materials útils pel treball amb els mateixos i saber que és allò que pot ser més important per aconseguir comunicar-nos. Sense aquest aprenentatge prèvi i aquesta pràctica real, possiblement m'hauria estat més difícil encaixar la informació rebuda, només amb l'observació. És a dir el fet de poder fer una observació participant i crear materials que ajudin ha treballar amb aquests nens, per naturalesa m'ha portat ha un treball autodidàctic i de coordinació amb la psicopedagoga, que ha permès que entenguès millor aquest món mental dels nens amb TEA del que parlem.

Doncs penso que hauria estat un error, basar el meu projecte, sols en la observació i anàlisi de la realitat i del treball terapèutic. Considro, que fer materials i aplicar-los ha permès entrar en una pràctica més real, endinsar-me en el dia  dia al CDIAP i poder formar part real del projecte educatiu i terapèutic que s'hi desenvolupa i per tant entendre'l des de dins. A la vegada aportant materials que ajudaran ha facilitar el treball a les terapeutes i ha treballar amb els nens i nenes que s'hi atenen en general.

Per acabar aquesta reflexió, només vull exposar, que una de les majors satisfaccions que he pogut experimentar durant el pràcticum a ONA-CDIAP, ha estat el fet d'ajudar als nens i nenes a apropar-se cada vegada més al món que els envolta i ha sentir quins són els seus pròpis desitjos i poder-los expressar i comunicar.