Com a reflexió del que he anat veient fins ara, voldria destacar una opinió personal que em ronda des que vaig arribar a ONA-CDIAP. Com us vaig exposar en anteriors entrades, es fa una classificació diagnòstica basada en el National Center for Clinical Infantil Program. Això fa que estigui molt enfocat en una vessant clínica psicològica, per tant des d'una visió més de salut mental. Veig que al diagnòstic sempre s'ha de marcar algun tipus de transtorn, no es contempla la possibilitat de marcar dificultats. Em referèixo que per exemple en casos de llenguatge, com a professionals han de marcar transtorn del llenguatge, quan moltes vegades amb l'edat de 2 anys es tracta de dificutats o retard en el llenguatge.
Penso que fins els 6 anys hi pot haver molts canvis com bé em vist i estudiat, i com a psicopedagogs em de fer un treball preventiu i per tant parlar de dificultats i retard més que no pas de trastorn, però com que es partèix de la visió més clínica s'acostuma a parlar de trastorn. En el el cas de llenguatge, com deia, passa el mateix, no està feta l'escala des d'una vessant logopèdica i aleshores sempre es parla de trastorn.
També val a dir, que els professionals són prudents i no donen mai a les famílies un resultat o diagnòstic, a no ser que sigui evident. A banda d'adaptar els material i les sessions al tipus de dificultats que presenta el nen, no només centrant el seu treball en el trastorn en sí.
Les professionals sempre partèixen de les Habilitats Prèvies (Memoria, Atenció, Percepció, Llenguatge) per intervenir.
Especialment les psicologues i psicopedagogues, que és amb qui he participat més de les sessions, es troben amb molts casos de TGD , dificultats d'aprenentatge, TDAH, retard cognitiu i el fet de partir de les habilitats prèvies els dóna la base per intervenir de manera més eficaç.
Penso que tenen una visió Constructivista del desenvolupament i aprenentatge, entenent que el desenvolupament no es crea des del no-res, sinó que és una construcció sobre la base de desenvolupament que ja existeix prèviament, i que exigeix la implicació tant de l’aprenent com de les persones que interaccionen amb ell, sent, això sí, processos modulats pel context cultural on es viu.
Tenen en compte que els nens d’aquesta edat aprenen comportaments, destreses, habilitats i coneixements, de maneres molt variades, i per tant com a psicopedagogues treballen a partir de:
a) Experiència amb els objectes (joguines; materials naturals; etc.)
b) Experiència amb situacions (cançons; vídeos; etc)
c) Aprenentatge associatiu (jocs de causa-efecte i/o estimulació-resposta; etc)
d) La imitació i l'estructura (TECCHS; etc)
e) Aprenentatge compartit (Grup d'Habilitats; etc)
Les professionals sempre partèixen de les Habilitats Prèvies (Memoria, Atenció, Percepció, Llenguatge) per intervenir.
Especialment les psicologues i psicopedagogues, que és amb qui he participat més de les sessions, es troben amb molts casos de TGD , dificultats d'aprenentatge, TDAH, retard cognitiu i el fet de partir de les habilitats prèvies els dóna la base per intervenir de manera més eficaç.
Penso que tenen una visió Constructivista del desenvolupament i aprenentatge, entenent que el desenvolupament no es crea des del no-res, sinó que és una construcció sobre la base de desenvolupament que ja existeix prèviament, i que exigeix la implicació tant de l’aprenent com de les persones que interaccionen amb ell, sent, això sí, processos modulats pel context cultural on es viu.
Tenen en compte que els nens d’aquesta edat aprenen comportaments, destreses, habilitats i coneixements, de maneres molt variades, i per tant com a psicopedagogues treballen a partir de:
a) Experiència amb els objectes (joguines; materials naturals; etc.)
b) Experiència amb situacions (cançons; vídeos; etc)
c) Aprenentatge associatiu (jocs de causa-efecte i/o estimulació-resposta; etc)
d) La imitació i l'estructura (TECCHS; etc)
e) Aprenentatge compartit (Grup d'Habilitats; etc)
No hay comentarios:
Publicar un comentario