LES VARIACIONS DE LA NORMALITAT
Val ha dir que la línia divisoria entre normalitat i patologia no sempre és clara.
Serà el curs evolutiu el que ens informarà sobre si l'alteració que presenta l'infant pot considerar-se una variant de la normalitat o un trastorn.
Es pot tractar de característiques que formen part de l'evolució normal del nen o desviacions lleus de conducta "normal" i de curta durada.
SIGNES D'ALERTA
Són signes o conjunt de manifestacions que, si apareixen a una determinada edat, ens fan pensar en un possible trastorn en el desenvolupament.
Per matisar la importrància d'aquests signes d'alerta cal tenir present:
- el tarannà habitual del nen/a
- la intensitat i durada del símptoma
- la influència desadaptativa dels símptomes en els diferents ambients.
Principals signes d'alerta segons mesos
1r mes: anomalies en els reflexes; absència de resposta global corporal al so; problemes de coordinació-deglució; irritabilitat constant.
2-3 mesos: no fixa la mirada i no segueix objectes (90º); no reacciona al so; no es tranquil·litza amb l'acció de la mare; alteracions en el to muscular (hipotonia greu, simetries, etc).
4-6 mesos: no manifesta somriure social; no fa seguiment visual i auditiu complert; no manté control cefàlic; no s'observen sons vocàlics ni guturals en les seves emissions.
7-9 mesos: no s'agafa els peus per jugar amb ells; no fa volteig; no dirigeix les mans als objectes (presió manipulació; línia mitja); no reconèix els cuidadors principals d'altres persones.
10-12 mesos: no s'arrossega ni gateja, ni s'observa desig de desplaçar-se quan està a terra; es manté en sedestació; no suporta el pes del seu cos en bipedestació; no mostra interés pels objectes (agafar-los i canviar-los de mà, explorar amb el dit índex; treure de recipients, etc).
13-15 mesos: no camina amb recolzament; no utilitza la pinça digital; no comprèn ordres senzilles (negació, dona'm, vine, etc); no reconèix jocs familiars (pica manetes, cançons, adéu, etc); no s'observen respostes diferents davant persones conegudes i desconegudes; no fa demandes; no utilitza paraules amb sentit referencial.
16-18 mesos: no camina de forma autònoma; no fa canvis de postura; no entén el nom dels objectes; no utilitza 5-10 paraules amb significat referencial.
24-30 mesos: inestabilitat de la marxa; malestar en la moticitat fina; no assenyala persones/objectes familiars quan se li anomenen; no executa ordres habituals; no augmenta el seu vocabulari; no imita accions senzilles de forma diferida; mostra poc interès cap als adults o iguals del seu entorn; no utilitza els objectes de manera adequada; realitza moviments extranys repetitius; es resistèix al canvi de rutina.
PARTICIPACIÓ EN SESSIONS D'ACOLLIDA (DETECCIÓ)
Des de que vaig inciar les pràctiques he tingut la oportunitat d'entrar a 2 sessions d'acollida amb la fisioterapeuta, en aquest cas perquè la neuròloga no hi era. Un cas era d'un nadó amb Síndrome de Down de 7 mesos i l'altre d'una nena de 6 mesos sense cap malaltia i/o transtorn detectat.
En ambdós casos vaig veure la importància de conèixer bé quin és el desenvolupament infantil i quins signes d'alerta ens ajudaran ha detectar els trastorns.
Ambdós nens persentaven signes d'alerta evident com són el no fer el volteig; mostrar hipotonia greu; etc. En el cas del nen era molt evident que hi havia, a banda del Síndrome de Down, un trastorn evident en el desenvolupament; doncs no seguia la mirada, ni el so, etc. Evidentment, en ambdós casos era una primera observació i caldrà veure l'evolució de les sessions, la informació recollida, etc. Però es tractava de signes d'alerta evidents tenint en compte l'edat dels nadons.
Sovint pensem que la pràctica ens ensenya més que la teoria, però evidentment en ambdós casos requeriem d'una bona base teòrica per poder detectar els símptomes i per tant poder decidir quin era el millor tractament ha seguir.
Escala de desnvolupament motriu infantil
No hay comentarios:
Publicar un comentario