REFLEXIONS al voltant del dia a dia al CDIAP

Després de presentar-vos el CDIAP on faig les pràctiques i exposar quina funció hi fa la figura del psicopedagog, ha arribat el moment d'explicar-vos el meu dia a dia al CDIAP, on ja porto des de finals de febrer aprenent com treballa un psicopedagog en aquest servei.

Com us podeu imaginar el primer dia va ser un descobriment, doncs jo sóc educadora social en un EBASP municipal i estic de responsable, també, al Centre Obert, per tant res a veure amb el que treballem al CDIAP.

És cert que molts nens i nenes que tenim a l'EBASP han estat o són usuaris del CDIAP i, també fem coordinacions per tractar els diversos casos, però evidentment quan agafes el rol de professional no té res a veure.

El CDIAP s'ha adaptat perfectament al procés de pràctiques que he de seguir. M'han establert un calendari per dies i professionals i aquest primer període he pogut veure com treballa cada professional (fisioterapeuta, logopeda, pedagoga, psicòloga, psicopedagoga, etc), a demés he observat des de com es fa l'acollida fins la impresió diagnòstica, passant a la intervenció i al diagnòstic, les derivacions, altes, baixes, etc.

Per situar-nos us explicaré com es segueix el procés des de que arriba una demanda fins que s'inicia el tractament:

• Primerament es fa una demanda per part dels pares, aquests també pot ser que vinguin derivats des d'altres serveis (llar d'infants, pediatria, serveis socials, hospital, etc), però la demanda sempre la fan els pares.

• Seguidament es fa l'entrevista  d'ACOLLIDA; si es tracta d'un nadó d'entre 0 i 12 mesos l'acostuma ha fer la neuròloga o aquesta junt amb la fisioterapeuta ja que també es fa una primera exploració neurològica; la resta les fa la Treballadora Social. En aquesta primera acollida es fa la primera anamnesi i  ja es valora que pot necessitar el nena/a; també es signa per part dels progenitors el document per sol·licitar l'atenció i se'ls facilita  el RRI. 

• Cada nen/a passa ha tenir una carpeta on hi ha la informació recollida a l'Acollida (Genograma, història social i familiar, antecedents, es fa exploració, etc) i on s'hi posaran tots els documents de diagnòstic i intervenció.

• Per fer la VALORACIÓ DIAGNÒSTICA es reuneixen totes les professionals i planteges cada cas. Utilitzen l'Escala de Clasificació diagnòstica de 0 a 3 anys del National Center for Clinical Infant Programs. El diagnostic, per tant, serà el resultat de l'observació, la informació recollida i el debat de tots els professionals. En aquesta reunió també s'acorda qui o quins seran els terapeutes que tractaran el nen/a en funció dels resultats. Es marcarà el calendari i tipus d'intervencions (freqüència, etc). (En cas que la derivació vingui d'un altre CDIAP ja s'inicia directament o bé diagnòstic o bé tractament, segons en quina fase es trobi el cas)

• Posteriorment es farà una Entrevista de Devolució amb els progenitors per explicar-los el procés ha seguir.

Com us podeu imaginar fins que no vaig visualitzar el procés em va ser complicat entendre el funcionament. Però a la vegada considero que és un bon mètode, ja que és estructurat, té en compte la opinió de varis professionals de diversos camps, per tant és molt global i permet donar una resposta als progenitors de manera ràpida i eficaç, i per tant, iniciar el tractament d'una manera àgil i fiable, deixant la porta oberta a noves intervencions i canvis que puguin sorgir.

Per entendre la Classificació diagnòstica podeu consultar la font:

National Center for Clinical Infant Programs. (1997). Clasificación diagnóstica: 0-3. Clasificación diagnóstica de la salud mental y los desórdenes en el desarrollo de la infancia y la niñez temprana. Paidós: Buenos Aires, Barcelona, Mexico. ISBN 950-12-6073-9